Dons sí, després de quasi un any... ja torne a escriure.
Poden haver moltes raons, la millor és que crec que torne a estar motivada, i que m'he adonat que el blog del msn només serveix per penjar fotos pa demostrar com de bé t'ho passes en la teua vida, lo wapo que eres quan te fas una foto a tu mateix i lo llejos que són els teus amics en primeros planos sorpresa...
Supose que tinc un motiu per tornar a escriure: que m'avellix. Per què¿? jurr... pos perquè senc que tinc alguna cosa a dir. En aquests moments em plena els pits dir que m'han donat una de les 15 beques predoctorals que ofertava la UJI, damunt en psicologia evolutiva i damunt en una de les millors professionals del tema que conec. I cobraré, i viuré, i tindré temps pa fer coses com pintar i escriure.
Pq vaig deixar d'escriure? jajja jajaja jajaja NO sé. M'ho han preguntat massa vegades. FIns ara he estat més ocupada buscant una feina decent, aprenent a conviure en 3 tios, intentant que m'agradara estudiar per a oposicions, intentant cónvencer-me que només podia aspirar a ser mestra, etc. Per a res vull desprestigiar ser mestra, que va ser el que vaig triar, però ja??? als 23???
Però tal dia com el dimarts 31 de gener del 2006, em van cridar de la UJI. "Tienes una de las becas, enoragÜena". OSII... un petillo porfavó, amparo! Després de 3 mesos pendent de si me la donaven o no, ja m'havia centrat en opos i en el meu curro a Decathlon Castellón mola mogollón. Estava feliç, crec. I ara... cuando creías que todo lo tenías claro... bienvenido al mundo de la duda... Havia estat esperant açò, però ja havia triat un camí.
Així que ho vaig deliberar sense dormir més que 2 hores, i ala... tot a la merda: opos, decathlon, etc. i a por la beca! Encara ho estic assimilant. Que tonteria pareix en escriure-ho... però la meua vida la vaig decidir en 1 vesprada, i mentre emperxava les meues últimes malles de fitness i els últims pantalos d'esquí (agggggggg com ho odiava...). Cal dir que en Decathlon m'han tractat super bé i he conegut gent molt bona, i annècdotes curioses :-)
I hui ha sigut el meu primer contacte en la realitat: ja he conegut l'escola on voré els xiquets amb problemes, tinc plans de treball, cursos de doctorat per fer... i qui m'ho anava a dir el dilluns per la nit quan m'adormia mirant CSI o que sé jo?
Ale pos, ja tornaré a escriure prompte, que serà bona senyal!
